En
l'actualitat, es posa en relleu la importància de previndre en l'àmbit
escolar i social temes tan importants com l'assetjament escolar, violència de
gènere, ciberbullying, etc. , i posa de manifest la necessitat de formació per
part no sols del professorat, sinó de molts altres professionals, pares, mares
i, en definitiva, de tota la comunitat per a combatre aquesta xacra social en
què s'ha convertit la "violència".
Des
de les jornades de formació pel professorat se'ns ha plantejat la rellevància
de la creació de "comunitats d'aprenentatge", i deixa en segon pla
l'àmbit de la "educació emocional" com a eina de prevenció en aquests
temes pel seu "poc rigor científic".
Però
no oblidem que l'"Educació Emocional" va més enllà del mer fet de
"educar en emocions" (alegria, tristesa o por per exemple); no
oblidem... que abasta àrees tan significatives com habilitats socials,
resolució de conflictes, reconéixer les nostres emocions i la dels altres,
treballar els sentiments, saber expressar i comunicar (parlar) amb els nostres
amics-pares-companys-professors el que ens passa i el que veiem, la importància
de triar el que un vol, defensar els drets propis i opinions, posa en relleu la
importància del valor de l'amistat, entre altres, engloba activitats pràctiques
que ens ajuden a buscar solucions i alternatives a conflictes i situacions que
es viuen dia a dia, fem pensar, posar-se en el lloc de l'altre, compartir
experiències, treballar l'autoestima, la igualtat entre xiquets i xiquetes... i
un llarg etcètera que, en definitiva, ajuden a crear una sèrie d'eines que ens
fa crear-nos com a persones, interactuar amb el nostre entorn i
socialitzar-nos.
Així
doncs, vull destacar que des de la Psicologia i l'Educació s'investiga i es
treballa moltíssim en aquest àmbit de la "educació emocional". Un
enfocament que des de fa anys es gasta com a instrument de prevenció ja des de
la primera infància, que cada vegada més col·legis haurien d'incloure com a
matèria o programes escolars, i molt útil per als professionals que treballem
en el sector. D'ací la necessitat de formació en els adults també, perquè
encara hi ha molts docents, pares, mares i professionals que no saben ser
assertius, escoltar, comunicar, manejar conflictes, crear alternatives... etc.
amb els seus fills, filles o alumnes. De tot això i de molt més, s'ocupa
l'"Educació Emocional".
No
obstant això, vull igualment matisar la necessitat de crear aquestes
"comunitats d'aprenentatge" tan necessàries i indispensables en
l'actualitat, i en la qual ja molts professors, pedagogs, psicòlegs, tècnics,
etc., es dediquen a formar-se per a poder dur-les a terme cada vegada en més
col·legis, instituts, centres infantils i a la comunitat en general.
Crec
sincerament que totes dues maneres de treballar estan estretament lligades i
haurien d'anar unides per a continuar lluitant no sols contra la violència,
sinó en definitiva per a crear-nos com a persones.
A
continuació, us deixe un vídeo d'un documental del col·legi Monserrat de
Barcelona on expliquen com treballen ells l'educació emocional a l'aula i
perquè és important incloure-la en els col·legis.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada